Aquesta novel·la
de Kurt Vonnegut no és més que un joc, que una broma immensa. Ja ho anuncia el
mateix títol: Bressol de gat és aquell tradicional joc de fer figures amb uns
cordills entre els dits. Com se sap, tots els jocs tenen les seves normes que
permeten construir realitats particulars, al marge de la vida quotidiana, i que
sovint no deixen de ser distorsions de la vida seriosa del món dels adults. Bressol de gat pretén ser això mateix:
un joc amb unes normes molt concretes que distorsiona unes realitats
determinades. La novel·la s’enceta amb la següent cita del venerat Bokonon: “En
aquest llibre res és veritat”. El Joc, la mentida, la broma... són els absoluts
que regeixen la novel·la i el lector que, com un nen o un deixeble del
bokononisme encara innocent, va entrant poc a poc al món esbojarrat d’aquest
joc de bressol de gat.
El punt de
partida argumental, si és que aquest té alguna importància, és la voluntat d’un
periodista de resseguir la biografia d’un dels pares de la bomba atòmica,
empresa que el porta fins a una república bananera del Carib amb una dictadura
ferotge i feliç i una religió que aporta mentides i respostes a tots els seus
deixebles. El joc, com es pot comprovar pels temes que tracta Vonnegut, no és
innocent en cap cas. A la novel·la hi ressonen les paraules contundents i
transcendents de Kurtz (“l’horror, l’horror”) o les formes evangèliques de
passatges, exemples i versicles. Tot, però, és distorsionat sota l’escriptura
de Vonnegut: les atrocitats i les qüestions vitals transcendentals relatades es
presenten embolicades de bromes que deixen al lector un somriure als llavis
permanent i, sovint, una riallada. Nans i gegantes, esclaus que inventen
religions estranyes, fabricants de bicicletes que tenen por de comunistes, belleses
exòtiques amb addiccions al boko-maru, terribles i necessàries tortures, mons que s’enfonsen en cataclismes globals, etc. En aquesta novel·la, és mitjançant el
joc i la broma (és a dir, a través d’unes normes molt concretes) que es
presenta la distorsió, la caricatura i el guinyol, de l’home de la segona
meitat del segle XX.
Kurt Vonnegut no
és un autor popular a casa nostra: forma part de la contracultura americana
dels anys seixanta. La seva, però, és una biografia que passa per les crueltats
europees de la Segona
Guerra Mundial i aquesta és, potser, una qüestió que pot
explicar perquè el rerefons de les seves mentides novel·lesques és tan violent,
tan ferotge. Aquesta és una de les seves novel·les més populars als Estats
Units, un d’aquests productes nascuts des de moviments crítics al marge de la
cultura establerta reconvertit en un text de culte i venerat per estudiosos i
universitaris. En aquesta novel·la, Vonnegut és capaç, entre broma i facècia,
de posar l’home modern entre les cordes d’un bressol de gat gens innocu.
Poder llegir
aquesta novel·la amb la magnífica traducció de Martí Sales (una d’aquelles
traduccions que et permet oblidar que estàs llegint un text traduït), és
gràcies als objectius ambiciosos de l’editorial Males Herbes. Aquesta empresa
jove es va presentar en societat el passat mes de setembre amb aquest Bressol de gat. Ells pretenen oferir llibres contraculturals
i de gènere, posant èmfasi a la sàtira. És, per tant, Kurt Vonnegut un bon ambaixador
d’aquestes intencions, i Bressol de gat
pot esdevenir el text fundacional d’un nou culte entre nosaltres. Culte que,
com ens ensenya Bokonon, no serà més que un grapat de mentides. I finalment, davant
del text de Vonnegut, no ens queda cap altra opció més que repetir, com a bons
bokononistes, “caram, caram, caram”.
Article publicat a l'Espira, suplement cultural del DBalears el diumenge 17 de març de 2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada